L'amiant fa anys que està prohibit a Espanya, des del 2002, però fins a la Llei 8/2026 ningú estava obligat a retirar-lo si ja estava instal·lat. Això és el que ha canviat, i per què ara.
L'amiant es va prohibir fabricar i vendre a Espanya el 2002, però aquella norma estatal no obligava a retirar el que ja estava instal·lat als edificis. Mentre el material es mantingués en bon estat, podia quedar-se on era de forma indefinida, sense cap obligació d'informar-ne de la presència en vendre o llogar.
La síndica de greuges de Catalunya —la institució que defensa els drets de la ciutadania davant l'administració— va alertar en un informe del 2024 que l'amiant seguia sent un problema greu de salut pública, laboral i ambiental, i va recomanar al Parlament aprovar una llei específica que n'ordenés l'erradicació de forma planificada.
La Unió Europea ha fixat el 2028 com a data límit per eliminar l'amiant dels edificis públics, i el 2032 per a la resta d'edificis. Catalunya, amb una de les taxes més altes de fibrociment instal·lat del sud d'Europa, necessitava un marc legal propi per poder complir aquests terminis.
Les estimacions oficials parlen de milions de tones de fibrociment amb amiant instal·lades en cobertes, baixants i dipòsits de tot el territori, a més de milers de tones de materials projectats i calorifugats, considerats més perillosos perquè alliberen fibres amb més facilitat.
A més del certificat obligatori en venda i lloguer, la llei posa en marxa una Comissió Catalana d'Erradicació de l'Amiant, un Pla Nacional amb objectius i calendari, un cens unificat d'edificis afectats i un fons específic per ajudar a finançar les retirades.
Veure què diu la llei amb detall →A la pràctica, que des del 3 d'octubre de 2026 necessites el certificat d'amiant per tancar l'operació si l'immoble es va construir abans del 2002, amb independència de si el material està o no en bon estat. Tramitar-lo amb antelació evita que es converteixi en un obstacle d'última hora.