"Uralita" és el nom que gairebé tothom fa servir per parlar del fibrociment, però no tot el fibrociment conté amiant. T'explico com distingir-ho i què fer si sospites que el de casa teva en pot tenir.
Uralita és una marca comercial de fibrociment — una barreja de ciment i fibres — que es va popularitzar tant que va acabar fent-se servir com a nom genèric del material, igual que passa amb altres marques que acaben convertides en paraules d'ús comú. No tota placa ondulada grisa és necessàriament de la marca Uralita, però col·loquialment gairebé sempre se'n diu així.
No. L'amiant era una de les fibres que s'utilitzava per fabricar el fibrociment fins que se'n va prohibir l'ús a Espanya el 2002. El fibrociment instal·lat abans d'aquesta data sol contenir amiant; el fabricat després, no. La data d'instal·lació és el primer indici a tenir en compte.
Fixa't en aquests senyals, tot i que cap per si sol és una confirmació:
Una inspecció visual permet identificar els materials susceptibles de contenir amiant — que és el que exigeix la Llei 8/2026 per al certificat de venda o lloguer — però no és una confirmació científica al 100%. Només un laboratori acreditat, analitzant una mostra presa del material, pot certificar amb certesa si conté amiant o no.
En la immensa majoria d'operacions de venda o lloguer, amb la inspecció visual i el certificat n'hi ha prou. L'anàlisi de laboratori té sentit com a pas addicional quan hi ha un dubte raonable sobre un material molt concret, o abans d'una obra que l'hagi de manipular directament.
Si vendràs o llogaràs, el que necessites és el certificat basat en inspecció visual: et confirmo quins elements hi ha, el seu estat i el risc que suposen, sense necessitat d'obres ni de prendre mostres. Et puc visitar en 24–48h.
Demana pressupost →